Expresso

No hem necessitat cap reflexió revolucionària per adonar-nos que el sistema capitalista no funciona. La pròpia experiència econòmica està demostrant que és un sistema frustrat, en absolut perfecte i si ens situem amb una certa perspectiva històrica podem afirmar que el nostre futur és incert. El sistema ens pot abocar a l’abisme de la pobresa econòmica mundial.

La principal causa de les crisis econòmiques, en general, és la separació efectiva entre economia fictícia i real. L’economia fictícia es basa en l’especulació, producte inevitable de la borsa i els artificis financers i la economia real és la productiva, la dels productes reals i tangibles. Aquesta separació s’agreuja quan la primera assoleix un grau d’especulació tan alt (bombolles financeres i immobiliàries) que no té res a veure amb l’economia real. Per exemple, quan una empresa assoleix un valor desorbitat en borsa que no correspon amb la realitat, o quan els bancs presten diners a persones per comprar propietats el preu de les quals és irreal. La caiguda de l’economia financera causa la inevitable caiguda de l’economia real i provoca que moltes empreses presentin expedients de regulació d’ocupació i a major atur menor consum privat i a menor consum, menor producció i així entrem a una espiral difícil de sortir. En aquest sentit, alguns economistes demanen un augment del consum, sobretot als qui tenen feines estables.
Paradoxalment per sortir de la crisi cal consumir, però en èpoques de crisi és molt difícil per raons obvies. Però no només cal consumir en èpoques de crisi, sinó que el mercat demana consumir sempre i quant més millor. I aquest és el segon gran error del sistema capitalista, el creixement de la demanda del consum provoca inevitablement l’esgotament i destrucció dels recursos naturals. A més i no menys important redueix a l’ésser humà a un ésser consumista.
Òbviament dins del sistema capitalista mai no podrem controlar la separació entre economies, els recursos tampoc no són il·limitats i moltes persones comencen a estar fartes de ser només consumidores.

El sistema està esgotat i hem d’actuar, primer, reflexionant sobre el nostre paper en la societat i després actuant amb valentia i coratge per canviar nostra relació amb ell. Exemples són les recerques de noves formes de consum, noves formes de feina o nous plantejaments econòmics com el decreixement, concepte que defensa la disminució de la producció econòmica amb l’objectiu de establir una nova relació entre persona i natura i entre les pròpies persones. Reflexions i accions que no volen destruir el sistema, ans al contrari, canviar-lo

En qualsevol cas, tots som responsables del que està passant i sinó que s’ho preguntin ja no als qui aquest Nadal no viuran dignament, respecte als esquemes de la nostra societat occidental, perquè han perdut la feina, sinó als que es moren de fam i això no és demagògia, és brossa que amaguem sota de la catifa del sistema, la nostra catifa.