Als metges que et pregunten que et passa i no miren el rellotge, als cambrers que et somriuen i res no els molesta, als jutges modests sense prejudicis, als policies que t’ajuden, als intransigents amb les injustícies, els valents que lluiten per un món més just, als arquitectes que pensen en les persones, als docents que estimen els nens i que ensenyen a estimar, als estudiants que deixen els apunts, als qui estimen les paraules, als qui parlen clar, als pares i mares que col·laboren als col·legis, als cuiners que cuinen per a les seves mares, als botiguers que t’atenen, a les caixeres que et diuen hola abans de comptar, als qui contesten els correus electrònics, als professionals que estimen el seu treball, als fills que comprenen els pares i als pares que pateixen pels seus fills, als avis i avies que cuiden als néts, als qui odiant el seu treball són amables, als periodistes que no menteixen, als qui corregeixen amb indulgència, als qui perdonen, als qui es compadeixen, als qui volen ajudar, als qui ajuden, als qui volen canviar el món, als qui ploren per la misèria del món, als qui volen ésser poetes, als qui ho són, als cineastes compromesos, als qui creuen i no imposen, als qui tenen fe i no obliguen, als qui ploren per amor, a les infermeres que t’agafen la mà, als qui t’abracen, als qui escolten, als qui parlen amb immigrants, als qui no parlen de “negrets”, als qui mai posen etiquetes, als qui deixen parlar, als qui no pensen malament, als qui han perdut el treball i continuen lluitant, als solidaris amb els desocupats, als empresaris que estimen els seus empleats, els empleats honrats, als qui responen a una salutació, als qui fan l’amor i no la guerra, als qui no són ningú, fins i tot als polítics que no són vanitosos i et miren els ulls i no gosen malgastar, als utòpics, als qui somnien amb una ciutat millor, als qui malgrat tot pensen que hi ha esperança, als qui se n’adonen que no estimen ningú, als qui no han estimat mai i ara estimen, als qui sempre han estimat, i sobretot als qui estimen, moltes gràcies.
6 respuestas hasta ahora ↓
1 Eva // ene 31, 2009 a las 18:03
Rafa:
primer de tot felicitar-te per l´acurada enumeració de totes aquelles coses que podem trobar cada dia i que irradien amor: una currada!.
En segon lloc gràcies perquè l´escrit és molt encoratjador. Ens fa veure que encara no està tot perdut, que encara hi ha molta gent moguda per l´amor, el respecte i la comprensió.
Eva
2 Rafa // feb 2, 2009 a las 23:15
I tant, hi ha molta, però molta gent que estima moltíssim. Jo vull conèixer-les totes.
3 Silvia M // feb 12, 2009 a las 21:48
Hola!! emanas paz y amor por todos los poros del blog, de donde te surge tanta dulcura caramelo? es bromaaaaaa.Ahora en serio es bueno saber ver i agradecer aquellos que con los pequeños detalles nos hacen que nuestro día a día se mejor, que de esos quedan muchos todavía ,se le llame cortesía, civismo o buen hacer es algo que no se debe dejar perder. A los malumorados ,maleducados y asqueados con una sonrisa y un “yo también te quiero” les deberíamos responder.
hasta luego
4 Rafa // feb 12, 2009 a las 23:08
Pues sí, aunque dependiendo del grado de malaeducación yo no responde de mis actos
Saludos
5 ita // feb 13, 2009 a las 0:47
tinc la pell de gallinaaaaaaa. M’encanta Rafa, no necessito dir més paraules. Si, una, un petó.
6 Rafa // feb 13, 2009 a las 9:24
Moltes gràcies, i et retorno el petó
Deja un Comentario