Expresso

La democràcia no és perfecte, té carències greus que poden diluir l’essència pròpia d’aquest sistema que consisteix en que el poder resideix a la totalitat dels seus membres, és a dir, el poble. El principal error és la separació efectiva entre els governants i el poble que els ha donat la legitimitat. Amb una certa regularitat assistim a exemples d’aquesta separació: l’entrada a l’OTAN, la guerra d’Iraq, reformes de tipus laboral o legislatives, i com no, a nivell local, el capítol de les zones blaves a Igualada. Tots tenen en comú la sospita fundada que un pronunciament del poble impugnaria la decisió presa unilateral però legítimament pel govern. Certament el govern actua amb legitimitat i òbviament exerceix l’autoritat que se li va donar en el seu moment, el dia de les eleccions.
Val a dir que el govern exerceix moltes vegades al context d’un projecte a llarg termini i les seves decisions, moltes vegades impopulars, no es poden considerar de forma independent i per tant no poden ser criticades sense veure el projecte on estan emmarcades. El problema és que aquest projecte, moltes vegades, no existeix i aleshores aquestes decisions sí que són viscerals o busquen objectius aliens als interessos del poble. Altres vegades, el projecte no ha estat suficientment explicat a les campanyes electorals o el poble vota gairebé mecànicament sense atendre a cap programa electoral.
Només una decisió resta al poble, escollir qui els governarà els següents quatre anys i durant aquests, totes les decisions són preses per aquells que van elegir sense tenir ni la més mínima oportunitat de participar de forma vinculant i no tant sols consultiva. I és aquí on comença la bretxa cada dia més gran entre poble i govern provocant que aquesta suposada Democràcia esdevingui subtilment, o no, formes de govern com l’oligarquia o l’autocràcia sense que a primera vista ningú s’escandalitzi perquè precisament això forma part del sistema democràtic. Actualment existeixen mecanismes de participació en la vida pública com les organitzacions socials: sindicats, associacions empresarials, associacions culturals que conformen allò que anomenem societat civil i que tenen un àmbit d’acció limitat. Altres mecanismes són els referèndums vinculants molt utilitzats en democràcies avançades com la nord-americana. En qualsevol cas i per damunt de tot, és necessària una participació més activa del poble en els àmbits de govern. El poble ha de ser el subjecte i objecte de les decisions polítiques. I així ho van entendre un grup de somniadors i pioners el 1787 a Filadèlfia quan van redactar les primeres paraules de la Constitució més antiga de món: We, the people of the United States…do ordain and establish this Constitution nosaltres, el poble… promulguem i establim aquesta Constitució. Nosaltres, el poble, hem de governar, no ho oblidem, si us plau.