Expresso

Ho has decidit. L’instint conservador de l’espècie humana ha trucat a la teva porta. Seràs pare o mare i ha estat una decisió costosa però ferma. La teva vida no canviarà sinó que quedarà anul·lada, eclipsada i aclaparada per aquest diabòlic animal anomenat nadó, nen o fill. Has begut oli i no ho saps, et creus feliç i estàs temorós, expectant i il·lusionat, però et caurà una… que ni t’ho imagines. A l’àmbit de la responsabilitat has de tenir en compte que ja no pots engegar el teu cap a passeig (si tens feina i cap). Els nens, per si no ho saps, mengen, vesteixen, dormen, caguen, beuen, juguen i fan la guitza. I això té un cost monetari, val pasta, molta pasta. Si et queda algun aparell per comprar, algun viatge, algun capritx, fes-lo ara o oblida-te’n per sempre. Si senyor, el teu fill naixerà aviat i necessita un brollador inacabable de riquesa que sadolli les seves necessitats i capritxos durant els pròxims 35 anys. Que sàpigues que els teus interessos queden anul·lats fins un pròxim avís. Que sàpigues que el món girarà al voltant del teu fill. Totes les teves accions tindran una finalitat i una raó: el teu fill. Els matins de ressaca del cap de setmana esdevindran matinals de passeigs, de redescobriments de parcs, matinals esportives… Les nits de passió, vici, luxúria i excessos passaran a ser nits intermitents de plors, caques i còlics. La televisió i el cinema s’omplirà de dibuixos animats. Al començament, viuràs en un estat de terror donada la inicial i errònia sensació de debilitat del teu nadó. Ai! que cau, Ai! que sembla que te una espiral de malalties inacabables. Ai! que tindrà còlics, Ai! que li està sortint les dents d’aquesta boca que et xuclarà fins l’última gota de sang.

D’altra banda, i que consti que no volia treure aquest tema, però la meva ètica m’impedeix amagar informació, està la cuixa de pollastre. Sí, aquesta cuixa de pollastre ja no és per a tu sinó per al teu fill. Aquí és quan me’n vaig adonar del malson de la paternitat (o maternitat). Aquesta cuixeta que els teus papes reservaven per al nen, “la cuixa per al nen”, ja no és per a tu. Ja mai no serà per a tu.

Malgrat tot, una única experiència va esborrar de cop tots aquests inconvenients. Un matí blavós quan portava la meva filla, de la mà, a la llar d’infants vaig tenir una sensació que mai havia sentit. Jo era pare d’aquesta meravellosa nena, i ella la meva filla, increïble. Va ser una sobredosi vital de felicitat, una explosió d’orgull, un salt a la vida, que repeteixo, mai havia sentit. I s’ho val. A més a més, el pit de pollastre no està tan malament, té el seu què.