Expresso

Un nen entranyable diu als seus pares amb una veu exageradament tendra que tindrà un fill. En aquest moment s’intueix també una música dolça i comença l’espectacle. És un espot d’una empresa energètica que ens parla del món, i ens vol convèncer que és temps de reflexió i no sé que diuen de reinventar-ho tot. Després, una marca de refrescs ens mostra un home gran eufòric amb un nadó i ens aconsella que siguem feliços, que tots som aquí per a ser feliços. Més tard, tot és la paraula, tot és tot i una companyia d’assegurances s’amaga en aquest tot altisonant i pretensiós. Després ve una petrolera que vol inventar el futur, que original! I d’aquesta manera, un rere l’altre. Anuncis que són un torrent d’imatges positives i originals que ens parlen de somnis, passions, il·lusions, on apareixen i actuen moltes persones, grans i petits, on sempre hi ha una melodia normalment clàssica que creix inicialment suau i es desenvolupa tenaçment fins que finalment esclata emotivament a la cara inofensiva del consumidor. Espots que intenten i gairebé sempre ho aconsegueixen activar els ressorts emotius més bàsics de l’ésser humà. Són anuncis perfectes en el sentit que el consumidor relaciona aquestes marques amb una realitat positiva i ideal reforçada per aquestes emocions vitals. En definitiva, és la prostitució dels sentiments al servei de les empreses que volen vendre més, un objectiu absolutament legítim. A ells, els és indiferent que siguem feliços, que l’energia sigui sostenible o que ens tractin com a persones. Si veritablement fan seus aquests objectius tan nobles que es deixin de formalismes, de promeses de cartró pedra i que omplin de continguts aquestes intencions emotives amb fets i no amb paraules pretensioses i buides.

Les nostres emocions i sentiments són molt més que això i mereixen un respecte ja que pertanyen a l’àmbit més íntim de l’ésser humà i no haurien d’ésser meres eines al servei d’un objectiu tan frívol com vendre més.