En la Democràcia teòrica el poder resideix al poble i és aquest qui hauria de decidir sobre totes les qüestions col·lectives. Ara bé, en una Democràcia Representativa com la nostra, les decisions les adopten els nostres representants anteriorment elegits per la majoria. I fan el que els dóna la gana, fan el que volen sense debatre ni consultar res amb la població perquè tenen legitimitat per fer-ho. Els governants prenen decisions en molts casos viscerals o amb objectius merament electorals i el poble calla i assenteix i no passa res i . I no només això, sinó que s’estableix una estructura, un conjunt de persones que a l’ombra del partit (o partits governants) se solidifiquen al poder de forma legítima i governen amb la possibilitat de no consultar ni comptar mai amb el poble. Bé és cert, que existeixen excepcions, però la veritat és que hi ha centenars de persones que decideixen sobre assumptes nostres, sobre el treball, la industria, la nostra educació i la nostra salut, en definitiva sobre la nostra vida, que decideixen en nom nostre, però amb criteris que responen a indicacions de partit, a ànsies de poder, de diners, a opinions de la sogra o a necessitats escatològiques, no se sap mai. I aquests criteris, per art de la nostra democràcia representativa, es converteixen en els criteris, novament legítims, del poble. És el que tenim.
Tanmateix, imagina’t una ciutat, on totes les decisions governamentals són debatudes, tractades i vinculades a l’opinió de tota la comunitat. Imagina’t la gent, comentar, opinar i finalment votar decisions que els afectin. I no és un somni llunyà, països com els EUA, Canadà o Suïssa, ja tenen experiències d’aquesta mena. Així de simple, una democràcia directa, radical, perfecta per a molts, una democràcia total. Hem de reinventar la Democràcia, hem de fer una nova versió de la Democràcia, la 2.0. Sabem que actualment tenim la tecnologia apropiada, Internet, web 2.0, que ens proporciona les eines que possibiliten aquesta Democràcia Deliberativa i Directa, debatre i votar de forma vinculant, en altres paraules, la Democràcia 2.0.
Poden ser vàries les articulacions d’aquesta participació, res d’opinions i debats només per desgastar el poder, sinó veritables debats que acaben en un resultat final i vinculant. Sé que no és fàcil, sé que tenim l’oposició dels que tenen el poder polític i es creuen amb la veritat absoluta, dels que desconfien del poble, dels que pensen que el poble és ignorant, inculte i imbècil, apreciacions que podrien ser certes, però que és el nostre poble i per tant és el que decideix. Tenim, en definitiva, l’oposició dels dictadors que s’amaguen sota la democràcia representativa. Un altre obstacle, molt important, és la indiferència de les persones vers els temes polítics. Tanmateix, hem de facilitar les coses als ciutadans i convidar-los a participar en decisions que poden afectar-los més del que es pensen. Convèncer-los que no és el mateix votar partits, que discutir i votar, per exemple, si és convenient donar el 0,7 dels pressuposts de la ciutat al tercer món o si s’inverteix en educació i quant. I tot això d’una forma clara i àgil. És possible que el camí sigui llarg i molts pensaran que la Democràcia 2.0 és una quimera, però som molts els somniadors que hem començat a caminar.
Hi ha un grup al facebook:
http://www.facebook.com/home.php#/group.php?gid=110837223265











2 respuestas hasta ahora ↓
1 ipecan // Jul 15, 2009 a las 16:08
En democracia el poder reside en el pueblo, pero a menudo la clase política se olvida de las necesitades del pueblo y obran por su cuenta.
un saludo
2 Rafa // Jul 15, 2009 a las 22:33
Eso es lo que hay que evitar. Te invito al grupo del facebook:
http://www.facebook.com/home.php#/group.php?gid=110837223265
Deja un Comentario