Expresso

M’agraden els espots televisius, són com petites pel·lícules atapeïdes de històries apassionants i que passen en petits segons. La majoria són autèntiques joies de la genialitat. Són missatges que impacten en els sentiments i incideixen en els ressorts de les emocions. També m’agrada la publicitat gràfica. L’altre dia em va sobtar un cartell publicitari. Conduïa, al Passeig, absort i preocupat pels meus problemes, quan vaig veure un cartell publicitari amb un forn elèctric molt modern i una frase en lletres blaves intenses, que de cop i volta va esborrar tots els meus problemes: Tot sortirà bé. Una llum va il·luminar la meva ment. Era el que buscava, una empenta, unes paraules que m’animaran. Així que, tot em sortirà bé, que oportú!, que bé! perfecte. Amb aquest forn, tot el que cuinis sortirà bé. el pollastre sortirà riquíssim, és impossible que es cremi. Si arribo a estar a prop d’una botiga d’electrodomèstics segurament m’hagués comprat un forn igual, tanmateix, no ho vaig fer i em vaig conformar amb aquells segons de tranquil·litat que em va proporcionar aquella frase premonitòria. Finalment el so d’un clàxon impacient per engegar amb el semàfor en verd va diluir la meva reflexió.

Dies més tard continuo pensant en el missatge del cartell. Desitjar que alguna cosa surti bé, significa que ha d’haver-hi un esdeveniment que te un final incert. Tots vivim esdeveniments amb resultats incerts, Per a mi, que tot surti bé, en aquests moments, significa que els meus projectes a la feina sortiran bé, o que el viatge a Londres serà perfecte o que el cotxe  passarà  la ITV.  Però,  per a altres, serà superar una horrible malaltia, sortir de la misèria, recuperar un ésser estimat o no morir de fam. Per a mi, avui són processos senzills, assequibles i no em jugo res, per a altres són molt importants, vitals i de vegades amb la certesa d’un final tràgic. Per a les coses importants vull que tothom se’n surti bé, per a les frivolitats, m’és absolutament igual. En qualsevol cas, el criteri resideix en el grau d’egoisme i d’empatia del desig. M’irrita veure com molts es preocupen (o em preocupo) per desigs absolutament materials i insubstancials i després es queixen que no els ha sortit bé perquè aquestes actituds són un insult als qui desitgen només viure i estimar. Sí, voler viure com l’únic egoisme bàsic i que ve de sèrie en el ser humà i estimar com un acte d’empatia incondicional. Intenteu solament viure i estimar i tot sortirà bé.