Expresso

És el temps que triga el tren d’Igualada a Barcelona. Són els minuts que ens separen de la capital. 93 llargs minuts que conformen una barrera, un inconvenient, un abisme les conseqüències del qual són àmplies i variades. 93 minuts són la raó esgrimida per molts treballadors qualificats per no venir a Igualada. Són massa minuts per venir des de Barcelona, no val la pena. Els mateixos minuts que moltes empreses posen en l’apartat de contres als projectes de viabilitat d’inversió a la Conca d’ Odena. Són també els minuts que tomben moltes inversions públiques com per exemple instituts de recerca, universitats, empreses. M’imagino un polític dir que posaran una universitat a Igualada, i tot seguit dir: ah! un detall! de Barcelona a Igualada són només 93 minuts, ja, ja, ja. Sembla una broma de mal gust. També són els minuts que desbaraten qualsevol pla de viatge turístic a la Conca d’Odena. Minuts que descarten suportar desenes d’igualadins que treballen o estudien a Barcelona i prefereixen utilitzar el transport privat com el autobús o el cotxe tan ecològic. Interminables i indignants 93 minuts que ens recorden que som una comunitat, la Conca, insignificant als ulls del que manen, ulls que tan sols veuen als que protesten i no als conformistes que s’amaguen sota l’etiqueta de realistes. Cada minut és una llosa que ens enterra a l’oblit del progrés. I així estem des de fa més de trenta anys i com si no res, Ningú no es queixa, ningú no diu que el rei està nu. Aquests 93 minuts són la nostra creu,que hem suportat sempre sense queixar-nos. Per això, també són 93 minuts de conformisme i insolidaritat igualadina. És l’hora de dir prou, i minut a minut reduir aquests 93 al mínim possible, potser 60, potser 50, un temps raonable. Un temps que es pot assolir ja sigui mitjançant un pla perquè el nostre tren sigui directe, o semidirecte a Martorell amb enllaç a Renfe o potser amb l’ETF (Eix Transversal Ferroviari). Ah! m’oblidava, ha de ser una solució ara no d’aquí a 25 anys. Com a mínim ho hem d’intentar.