T’aixeques i comences un ritual d’ornament personal, et dutxes, t’afaites, et maquilles, et rentes les dents, et talles els pèls del nas i les patilles. Et vesteixes, una camisa, avui serà blanca , uns pantalons. Et posaràs una corbata celest o aniràs amb texans. Finalment et mires al mirall, has acabat la teva obra i necessites verificar el resultat. Bé, podries millorar, però et sents vendible, ja sigui per al teu cap, per als teus clients, per al teu amant, per als teus companys de treball, per als teus votants, per a qui sigui. Aquí estàs, niquelat, polit, disposat a sortir al carrer i vendre’t. Has d’entrar per la vista, la resta no importa. Ets un producte més que surt al mercat i com tots sabem el més importants és l’embolcall del producte, la forma, i la marca. Tots en venem. Som mercaderies.
Surts al carrer o navegues per Internet, prens un cafè a un bar, o escrius al mur del Facebook. Et mostres a la teva possible clientela. Potser siguis jove, pantalons amples de cotó de coloraines, rastas, una arracada a la cella, o potser portis corbata. Amb aquesta primera impressió selecciones una potencial clientela. Després perquè el procés de venda tingui èxit, necessites mostrar les teves credencials, els coneixements, les experiències.
Et vendràs molt bé, si ets algú especial, diferent, per exemple si has viatjat a l’Índia aquestes últimes vacances, si tens relació amb les Tecnologies de la Informació, si ets empresari, ric, guapo, famós, arquitecte, dissenyador, professor universitari, cantant, alcalde o escriptor. Et vendràs molt malament si solament ets una bona persona, solidària, humil, emigrant, pobre, honest, lleial. Tot això no interessa gens.
Ara bé, això no acaba aquí. Fa anys, als inicis de la societat de consum, els béns ens duraven molt, els tractàvem bé, els manteníem, ens els fèiem nostres. Actualment, els béns de consum no valen res, els utilitzem i llancem. Aquesta cultura s’està establint a les relacions humanes. Coneixem algú interessant, per exemple, un dissenyador famós, o un senyor amb corbata, i consumim el seu coneixement i experiència i quan ens cansem , com si fos un objecte que hem comprat en qualsevol botiga de tot a cent, ens oblidem i finalment prescindim d’ ell. Consumim a la gent. Ens relacionem amb algú, obtenim tot el que ens interessa i quan veiem que ja no podem sucar-hi més, l’abandonem en dies, o setmanes. Us sona? Anem al mercat de les relacions humanes per buscar allò més in, per estar amb ells, consumir-los, i deixar-los i després un altre, un altre, un altre i cada vegada en temps més curts. Això és amor líquid, concepte inventat per Zygmunt Bauman i ho expressa com l’anhel de consumir, d’absorbir, devorar, ingerir i digerir, definitivament d’anihilar. La cultura del consum s’ha establert a les relacions humanes. Tots ens volem vendre i tots volem comprar, venem fum i el comprem sabent-ho.
Demà, quan t’aixequis, posa’t guapo, surt al carrer amb el cor tan blanc com el que t’agradaria trobar i si el trobes, cuida’l bé.
7 respuestas hasta ahora ↓
1 manolo // Sep 4, 2009 a las 11:04
me parece un articulo genial,metidos como estamos en esta voragine ecónomica alentada principalmente por nosotros,los consumidores.
te felicito rafa.
manolo
2 Rafa // Sep 4, 2009 a las 15:01
Hola Manolo
Gracias por tu comentario, ciertamente somos nsotros, tal vez de forma inconsciente quien sostenemos este tipo de relaciones.
Un abrazo
3 Xavi // Sep 12, 2009 a las 21:05
Podria ser… unaltre cosa? … la percepció de com ens comportem en uns aspectes de la vida (el rol “consumidor”) es projecta en com busquem, tractem i respectem a altres persones, en com anem al “mercat de les relacions humanes”, és una interpretació.
Però, creus que fa 80 o 100 anys, les relacions entre les persones, el “mercat de les relacions humanes” eran molt diferent a l’actual? I havia altres modes, valors, més idealisme, més gana i… ambició?. Les persones sempre ens hem utilitzat, alguns són més sensibles i cuiden als amics i d’altres més pocavergonyes i estan sempre de pas. Però si trobes un cor blanc, cuida’l bé i …aprén.
4 Rafa // Sep 13, 2009 a las 10:06
Hola Xavi
I no fa tant. Fa 20 anys crec que les relacions personals eren més solides. Avui tenim mitjans per conèixer milers de persones que poc a poc consumim. Un exemple es el Facebook on sembla una carrera per demostrar qui té mes amics. Òbviament sempre hi ha persones que no volen consumir a ningú i simplement no estableixen una relació sòlida per incompatibilitat personal, jo parlo d’aquells que malgrat coneixer una persona compatible agafen allò interessant de la persona i no s’impliquen gens.
5 Bea // Sep 13, 2009 a las 20:32
Ahir, sense haver-te llegit encara, vaig tenir la mateixa sensació…. Jo que estava tan tranquila per la tarde a casa en xandal, i tenia que anar a treballar…. Se’m feia un pal terrible….I com sempre em vaig anar a “disfressar” com jo li dic… a arreglar-me per anar a un banquet de noces. Vaig escollir un modelet senzill però sensual per que sorgís efecte ràpid doncs calia ajuda que la motivació era poca…. I efectivament, la transformació mental va anant apareixent a mesura que m’anava disfressant i restaurant ( anys enrera hagués dit maquillant, ja,ja), però el toc de màgia el van donar les sabates…. Unes sandàlies negres supersexys, de plataforma i talons d’infart…. Uuuaaaa! Efecte conseguit!!! Em vaig sentir la dona més atractiva i extrovertida de la terra!… ja estava preparada per anar a saludar, somriure i xerrar amb un munt de gent que no coneixia de res i que no veuria mai més. Efectivament, necessito disfressar-me per aquest rol de relacions superficials, a mi que m’atrau com un iman la profonditat de l’esser humà, seran els anys?
6 Rafa // Sep 13, 2009 a las 22:46
Gràcies Bea pel teu comentari tan encantador.
Suposo que moltes vegades en disfressem per motius merament professional i tothom ho accepta com accepta que moltes relacions personals no van més enllà de qüestions professionals. Però quan una relació va més enllà de lo professional es quan hem de intentar no consumir persones. De totes formes, mai hem de deixar de posar-nos guapos perquè també ajuda a fer relacions sòlides.
7 Bea // Sep 14, 2009 a las 16:32
Gràcies Rafa. Aquesta ha sigut una petita reflexió sobre el primer pàrraf; la resposta al subjecte principal del teu article la estic rondant encara, que el tema dona per molt….
Deja un Comentario