Només des de la ingenuïtat es pot canviar el món. Cal estar convençut que les coses poden ser d’una altra manera i sempre esperar el millor de les persones, pensar que tothom donarà el millor com tu ho fas. Solament des d’una actitud ingènua es pot assolir la bondat personal tal i com podem trobar-la a la mirada innocent d’un nen. I així és, com des de la ingenuïtat les persones busquen la seva felicitat i la dels altres. Hem de creure que tots ens posem en la pell de tots. Podem pensar, per exemple, que l’empresari vol respectar el medi ambient, que el mestre busca que tots els nens aprenguin, que els pares estimen els seus fills i no volen hipotecar el món, que els polítics volen el bé comú i no el seu. Només des de la mirada neta d’un nen es pot veure que tots som iguals i tenim els mateixos drets. Si ens situem més enllà de la ingenuïtat i ens comportem com adults responsables i despullats de tota innocència estarem comportant-nos com el que som, una societat desconfiada i absolutament insolidària. Només des de la ingenuïtat pots aixecar-te una vegada i una altra i començar de nou i per més decepcions que tinguis no has de situar-te en el realisme pràctic i desconfiat del pessimista, sinó que has d’entendre els fracassos i intentar comprendre’ls i situar-te més enllà de la desconfiança intentant que aquestes posiciones còmodes no t’esquitxin. És molt difícil, però si et deixes portar seràs un actor insuls més d’una obra dolenta i repetitiva, una marioneta més on responsabilitat social es dilueix en la solidesa de les estructures socials continuistes d’un món injust. Proves irrefutables del pessimisme realista són les següents afirmacions: cal ésser realista, això no serveix per a res, no es pot fer res, ningú no ens fa cas, no siguis ingenu, això és així i ja està, no podem canviar, la política no serveix per a res, sempre són els mateixos. El somni és un producte de la ingenuïtat i solament des de la ingenuïtat es pot somniar i després confiar que els somnis es faran realitat com es van fer molts que en el seu moment es van etiquetar d’utòpics i que finalment es van complir i conformen la nostra realitat.
Tanmateix, últimament em costa molt trobar somniadors (fins i tot entre els joves) que posin en dubte el tradicional immobilisme de la nostra ciutat. Em costa molt, però mai no perdo l’esperança de veure complir antics somnis des de la més boja i poderosa ingenuïtat.
5 respuestas hasta ahora ↓
1 Toni Olivé // Oct 22, 2009 a las 13:36
Hola, Rafa:
No ens coneixem personalment però sí digitalment. Avui repassant posts de blocs que segueixo he vist aquest dels somnis i m’ha agradat. Jo també sóc dels que tinc somnis que -potser ingènuament- espero que algun dia siguin realitat. De fet, crec que les realitats efectivament ho acaben essent perquè algú les ha somniades abans. Avui he enviat a l’anoiadiari.cat una col·laboració que sortirà dimarts 27 sobre un somni que molts tenim; i tu especialment. Espero que t’agradi l’article i que aviat puguem treballat plegats per fer realitat aquest somni.
Salutacions cordials.
Toni
2 Rafa // Oct 22, 2009 a las 19:00
Hola Toni
M’il•lusiona molt que segueixes el meu bloc, jo també visito bastant el teu, i m’encanta que t’agradi aquest post. Es molt interessant aquest idea de que tota realitat és realitat perquè algú l’ha somniada alguna vegada. No hi dubtis que llegiré l’article de l’AnoiaDiari, com he llegit tots els teus, inclús he comentat algú. Ajudar a fer realitat un somni és un altre somni que sempre vull complir.
3 Josep M. Torras Payerol // Oct 24, 2009 a las 12:30
Encara no m’he recuperat de la sorpresa llegint l’article del gos i l’arbre i fullejant el teu blog, de sobte em sorprens amb un altre article anterior ple de genialitats i d’illusió. Tal vegada jo que acostumo a ser una mica destraler, amb el meu intent de fer un exèrcit de granets de sorra que es converteixin en una duna i canviïn quelcom d’aquest paisatge que no m’agrada, hauria de fer una mica més com tu i intentar ser més ingenu i humil. Però he decidit que tu i jo cadascú en el seu estil, volem acabar amb la mediocritat i amb “laisser faire, laisser passer” que tan mal fa a tot plegat.
Ànims i endavant, canviarem el mon! Els nostres fills i nets ens ho agrairan.
M’agrada el teu estil!
Una abraçada.
Josep M.
4 Rafa // Oct 24, 2009 a las 13:34
Es veritat, la gent hauria de ser més crític amb allò que l’envolta e intentar canviar les coses de manera positiva, tu ets un exemple de persona molt crítica vers el que penses que no està bé, i en aquest sentit comparteixo la teva actitud i encara que en algunes coses segurament no coincidim, t’admiro que amb la teva edat (tant jove d’ànima) vulguis lluitar per un món millor.
Gràcies, Josep M.
5 Josep M. Torras Payerol // Oct 24, 2009 a las 15:14
Gracies Rafa per la teva generositat en quant a la meva joventut (es la segona). Realment es bo que no estem d’acord amb tot, sinó seria un atemptat contra la biodiversitat.
Els meus fills, pseudo fills i nets tampoc combreguen amb totes les meves idees, però realment aprenem els uns dels altres i aquestes ganes d’aprendre ens fan millors a tots plegats.
Cuidat i continua sent com ets, és bo per la salut mental i física del planeta.
Una altre abraçada, sense altres connotacions.
Josep M.
Deja un Comentario