Expresso

Recentment vaig rebre un correu electrònic d’un company de feina en que ens comunicava el seu aniversari i ens remetia a les corresponents galetes de sempre.  El que em va cridar l’atenció és que tractava el seu aniversari com una release. En informàtica una release és el llançament d’una nova versió d’un software. Per exemple, Mozilla Firefox versió 3, o Windows Vista. Una versió acostuma a contenir canvis significatius respecte la versió anterior. Per aquest company de feina complir anys significa una nova versió de la persona. Seria molt interessant que així fos. Cada any, trauríem públicament una nova versió de nosaltres mateixos amb tots els defectes detectats arreglats  i amb noves funcionalitats. A més a més a part de posar- li  un dígit més a la versió, podríem batejar-la amb algun nom característic a l’estil de Windows Vista, per exemple, Josep Valls v. 5.4 JOVIAL,  Anna  Pujol v. 3.2 FASHION.

A informàtica, abans de treure una nova versió del software es segueix un procés a fi de garantir la qualitat del producte final. Apliquem-ho, doncs, al canvi de versió de la personalitat. Aquestes són les fases:

Fase de presa de requisits i/o defectes: Des de l’endemà de l’aniversari ja hauríem de preguntar als usuaris (als qui tractem) per possibles millores o modificacions que creguin oportunes. Per fer-ho podem optar per la comunicació oral: Tu creus que jo sóc idiota? Potser em falta suspicàcia? Què tal el meu discurs polític? També engloba la recollida de defectes: Creia que havies canviat però continues tant ximple com sempre, o  es que mai canviaràs? que ja tens una edat! Aquesta fase hauria de durar tot l’any, tanmateix és important recopilar requisits i defectes durant els primers mesos.

Fase d’anàlisi i disseny. Una vegada tenim la llista de requisits funcionals, hem d’analitzar i dissenyar la nostra personalitat per al següent aniversari. Per exemple, si has detectat que ets un avorrit, analitzar perquè i dissenyar un nou perfil de personalitat més simpàtic i eixerit. En aquesta fase, és fonamental verificar la viabilitat dels canvis. Normalment s’és idiota tota la vida i no hi ha versió que canviï això.

Fase de desenvolupament. Es tracta de potenciar el que s’ha elaborat a la fase anterior. Per exemple, entrenant-se per no ser tan avorrit: aprendre acudits, no parlar tant…

Fase de proves. Fase molt important, ja que es tracta de fer petites proves de les nostres millores. En el cas de voler superar la timidesa innata de la persona es tractaria de deixar anar alguna pallassada de tant en tant i comprovar com respon el públic (proves unitàries). També cal verificar com les nostres millores s’acoblen a la nostra personalitat en general (proves d’integració). Si ets torracollons i ara et poses amable i simpàtic, doncs quin còctel no? potser explosiu. És a dir, veure la compatibilitat d’aquests nous elements amb la personalitat de sempre.

Posada en producció. Vet aquí l’aniversari. Des d’avui hem d’incorporar a la nostra personalitat aquestes noves millores i correccions que hem elaborat enguany. I a partir d’avui serem una nova persona versió n. És possible que si les proves no han estat exhaustives podem rebre una agressió justificada per part d’alguna persona farta de la nostra desraó. Això es diu una petada del Sistema. De vegades també, les contradiccions pròpies de la personalitat causades per la incorporació de nous elements contradictoris, com quan un hipòcrita vol ser honrat, o quan un idiota vol ser intel·ligent, o un vanitós, humil, produeixen una fallida del sistema i es penja. En aquest cas, la única solució es reiniciar, o sigui anar-se’n a casa, allitar-se i reflexionar. Si passat un temps continuen els problemes, el més prudent és tornar ràpidament a la versió anterior i deixar-se d’experiments. Sempre és preferible una versió antiga però estable.

I tu a quina versió t’has quedat? Compte! que pots quedar-te obsolet  i ser incompatible amb els altres.