Expresso

Fa 25 anys un amic i jo vam escriure aquest article a la revista ARGOT de l’ institut d’Igualada, volíem lluitar per un món millor i aquestes eren les nostres idees i sentiments:
En un món submergit en una crisi econòmica i ideològica, amb tensions quotidianes, falsos valors i ple d’egoisme, habitat per robots en potència, dirigits per una societat consumista, freda i hipòcrita, on la rivalitat imposa constantment l’odi i la mentida, viu també la joventut, la més afectada i que té el deure i la necessitat de canviar-lo, però covarda, la majoria, ni tan sols ho intenta sinó que recerca falses i fàcils sortides amb les quals intenta ignorar la realitat. Alguns joves intenten evadir-se mitjançant la droga o la violència, però l’únic que aconsegueixen és girar en un cercle viciós, busquen la llibertat i l’únic que guanyen és una eterna captivitat.
La majoria observa, dissimula i es sotmet. Altres, molt pocs, són capaços d’innovar, imaginar i generar esperances, però no tenen unitat i finalment són absorbits o marginats.
Abans com a mínim, van existir nombrosos i forts intents de revolució com els hippies que van intentar entre d’altres coses una tornada a la naturalesa o els Beatles que van marcar tota una època o la revolució del maig del 68, una mostra latent de crítica ideològica, però tots sobre manera van fracassar.
Avui la joventut sembla adormir-se i segueix somnàmbula el camí implantat, les modes creades amb un únic fi econòmic, la societat de consum que ens bombardeja i sense que ens n’adonem, manipula les nostres idees i la nostra llibertat. Potser ja no hi ha esperança? No hi ha noves ideologies per les que lluitar, les joves filosofies són pessimistes, la realitat també ho és. Tanmateix, creiem que ha d’haver-hi solució i que es troba als valors profunds i inviolables de la joventut, els seus sentiments, les seves ganes de llibertat, la seva sinceritat i el seu amor. Tot això cal treure-ho, mostrar-ho i fer-ho, perquè nostre és el present i el futur i cal intentar canviar-lo i si ens equivoquem (que no ho farem) no importa, perquè aquest és el gran dret de la joventut, equivocar-se.
És sorprenent comprovar que la descripció de la societat és molt semblant a l’actual: crisi econòmica, de valors, societat de consum, desafecció, tanmateix, i avui també, sempre hi ha esperances. Això sí, des de la distància de l’experiència envejo l’esperit d’aquest article, desitjo la ràbia i la ingenuïtat que ens va fer escriure aquestes paraules, potser caòtiques però amb una puresa i honestedat que admiro. Avui, voldria ser més a prop del jove rebel que de l’adult acomodat , perquè meu també és el present i el futur i nostra és la responsabilitat de millorar-lo i així és a la lluita diària, a la rutina i cada vegada sospito més, com ja intuïa fa 25 anys, que ho podem aconseguir si en cada una de les nostres accions hi posem la voluntat d’estimar, i no és gens fàcil, ni abans ni ara.