Expresso

Joan va pujar per les escales per culpa de l’etern ascensor espatllat, va comptar els graons vells però nets i quan va arribar al replà del seu pis, el tercer primera d’un bloc de protecció oficial dels anys vuitanta, va percebre l’olor de brou nadalenc. Va deixar les claus al rebedor i iva entrar al menjador veient amb sorpresa que la taula estava parada amb una elegància pròpia d’un restaurant de categoria. Un escumós de dubtosa qualitat arropat per un tovalló blanquíssim de cotó sobresortia pel cubell platejat al costat  de la taula repleta de copes, gots i plats. Les estovalles eren morades com els tovallons que adornaven els plats fondos. Una taula que no es corresponia sens dubte amb la situació econòmica de la família, tanmateix no hi havia res nou damunt d’aquella taula.

L’escudella era boníssima. Ell va agrair aquesta tradició gastronòmica nadalenca ja que sortia barata. Es notava en el menjar i el beure que eren humils. Des de que Joan era a l’atur, tot era marques blanques i aquest Nadal no podia ser diferent. Però L’Isa, la Marta i el Marc, la seva família eren autèntics, i allà estaven, parlant i rient sense tele.. La seva dona estava radiant i va obligar-los a estar guapos per l’ocasió. Semblava que eren a un restaurant, fins i tot cada un tenia un plat per al pa comprat a la botiga de la gasolinera.

Després del flam casolà Eroski i algun torró Caprabo, van venir els regals, el moment més esperat. Dies abans van decidir per majoria paternal que donada la situació, enguany no comprarien cap regal. A la seva filla li van regalar el portàtil pesat i vell de la mare però que funcionava i al petit una col·lecció de cotxes que va pertànyer al seu tiet. Mentre la Marta parlava amb el Messenger i el petit no parava de fer salts de bogeria, ell va obrir el seu regal, un quadre molt gran dibuixat pels nens on estaven tots amb els braços entrellaçats. Va veure reflectida la seva vida als colors d’aquell dibuix . Al sofà de tela i arropada amb una manta la seva dona estava llegint estupefacta el seu regal, una poesia d’amor del Joan! Ella no la va poder acabar de llegir ja que va començar a plorar. Ell va esclatar a riure amb ganes mentre l’abraçava. Els nens es van abalançar sobre els dos formant una melé familiar i van acabar pel terra.

Més tard, van venir absolutament tots, família i amics. Tot va començar pel seu cunyat que va trucar al seu germà i després la seva mare i aquesta la seva filla i després els amics y així com tots vivien a la mateixa ciutat van acabar a casa seva. Tothom portava alguna cosa, beguda, menjar, alguns regals. No parava d’entrar gent, mai abans havia vingut tanta colla. Sabien que en Joan i la seva família havien tingut un mal any, i van decidir de presentar-se pel morro i amb el cor amb la mà.

Per la nit, allitat , en Joan va sentir en la llunyania el so d’unes campanetes i va somniar que volava al costat d’un àngel amb ales marca Nike.