Expresso

El blog de Rafa Moya

Expresso header image 2

Estigmergia

febrero 19th, 2010 · 2 Comentarios

Ni planificació, ni poder central, ni estimacions, ni regles, ni líders que ens diguin què hem de fer. Així es comporten les formigues. A partir de modificacions de l’entorn, com senyals, rastres, es coordinen per aconseguir una meta. Un exemple el tenim en l’habilitat d’aquestes per trobar el camí més curt a una font de menjar i després tornar al cau. Ho fan mitjançant les feromones que són substàncies químiques que deixen les formigues i que d’altres reconeixen, o sigui senyals. Una formiga que surt cap al menjar es mou inicialment a l’atzar fins que troba un rastre de feromones que li indica el camí correcte i més curt. A més, aquesta formiga reforçarà aquest camí amb noves feromones. D’aquesta manera, sense cap poder central organitzen l’expedició més eficaç. I a què ve tot això?, pensareu. Doncs bé, L’estigmeriga és aquesta forma d’intel•ligència social i de col•laboració col•lectiva. Aquesta paraula significa sobre tot col•laboració de manera indirecta i a través del medi físic. I aquesta es una característica de la conducta de diversos grups socials que han aparegut recentment a l’Anoia. Són grups que tenen característiques similars, els seus orígens a la societat civil i en conseqüència desproveïts d’ideologia política o que es mouen per el món virtual de la web 2.0. Grups com el del Tren Directe IGD-BCN, Anoiaesfera, Amics del Rec, 28h, Iguland, IGDecidim i altres. El més interessant és que com les formigues, aquests grups van modificant el medi a través d’opinions, propostes, reunions i moltes accions de forma similar als feromones, senyals que moltes persones poden assimilar com a guia per a organitzar-se d’una forma més eficaç que la tradicional. És a dir, no és necessària una planificació global dels diferents grups, no és necessari un poder central que els coordini, sinó que aquests grups a l’igual que les formigues deixen rastres socials perquè els altres grups i persones en general responguin, es despertin, en fi, que participin i entre tots aconseguir el camí més curt i eficaç per arribar al menjar, que en aquest cas seria una major eficàcia a l’organització social subscrita a la nostra comarca. Una persona (o grup) que volgués impulsar el desenvolupament de la comarca podria observar a aquests grups pioners i descobrir quins senyals proposen i seguir-los reforçant-los o al contrari modificant-los i entre tots esbrinar el camí correcte. Insisteixo, sense planificació ni cap control central.
Al capdavall, és molt important i necessari que aquests grups actuïn positivament, han de deixar rastres per aconseguir el camí més curt. Ara bé, aquestes feromones han de ser especials, originals i diferents perquè ja estem farts dels mateixos camins de sempre que mai ens han portat enlloc.

EasyFreeAds Blog News Facebook Twitter Myspace Friendfeed Technorati del.icio.us Digg Google Yahoo Buzz StumbleUpon

Etiquetas: Articles de la Veu de l'Anoia

2 respuestas hasta ahora ↓

  • 1 Angel // feb 20, 2010 a las 21:19

    Rafa, te has vuelto muy serio últimamente :o )

    Hecho de menos las metáforas vitales y las historias de programadores, me encatan como las escribes y me rio un buen rato (ya sabes que yo soy poco serio y muy de la broma…)

  • 2 Rafa // feb 20, 2010 a las 22:28

    No te preocupes

    Sabes que un deseo tuyo es una orden para mi. Intentaré complacerte en cuato pueda.

Deja un Comentario