Expresso

Divendres, 7 de la tarda, l’estació de Sants està plena de gom a gom. Moltes persones tornen a casa després d’un dia de feina, d’altres escapen de Barcelona cap a llocs més tranquils. Sembla que hi ha més persones que mai. Sobtadament, sonen els primers acords de Thriller de Mickel Jackson que envaeixen l’estació. Una jove d’aspecte fràgil comença a ballar. Els seus moviments espasmòdics criden l’atenció dels què estan al seu costat. Des de punts llunyans del recinte diverses persones s’uneixen al ball. De mica en mica centenars de persones ballen perfectament sincronitzades davant l’estupor d’altres tantes que no donen crèdit als seus ulls. Quan acaba la música, els ballarins es dispersen ràpidament. Això és un flashmob, un acte organitzat mitjançant les xarxes socials virtuals. En aquests actes un grup de persones realitzen una acció inusual i després se’n van. Per a molts, una ximplesa, una anècdota, una estupidesa. Tanmateix, pot ser un indici de l’apogeu del ésser social.

Fins ara i com característica del postmodernisme hem assistit a un procés de personalització de la societat. Varem passar dels grans principis i ideologies a un individualisme radical, a un egocentrisme exagerat. Actualment ens importa la nostra imatge, ens importa ser reconeguts com a persones amb èxit i això significa ésser poderosos i/o rics que bàsicament és l’única mesura vàlida a la nostra societat. Hem oblidat que som éssers socials. Hem oblidat els objectius socials i la responsabilitat social. Pensem que els grans temes com ara l’economia, l’educació, la cultura, la justícia són coses d’altres i no nostres. Ara bé, és constatable un renaixement de la col·lectivitat versus l’ individualisme i, com els flashmob, existeixen accions col·lectives que van formant part de la vida diària. Efectivament tenen un sentit bàsicament estètic però jo no crec en la serietat de les grans ideologies que poden moure col·lectius. Crec en les persones que tenen consciència social i col·laboren col·lectivament en objectius, en ocasions lúdics però de vegades també solidaris. I no ho dubtis, el  jo egocèntric està donant pas al jo social. Curiosament les primeres accions col·lectives actuals tenen una base lúdica, estètica, original i per a molts inofensiva, ingènua, potser. Ara bé, tota revolució té la seva cara estètica i anecdòtica i els flashmob poden ser la cara estètica de la revolució actual. Per això, quan vegeu algun grup de gent immòbil, (com ja ha passat a Igualada amb el col·lectiu Igualada Neta en el carrer Argent), o ballant plegats o fent una guerra de coixins no us espanteu pas i uniu-vos a ells, despulleu-vos del vostre jo i experimenteu el jo social que segurament havíeu oblidat. És un entrenament.