Expresso

De vegades fets molt similars es conjuren en les nostres vides per provocar la mateixa reflexió. O almenys això sembla. Fets que aïlladament no reparem en ells però si apareixen en conjunt ens sorprenen, ens aturem i pensem. Un establiment el propietari del qual sembla ser un membre de la ultradreta, una cadena de botiges que sabem que mai contracten estrangers, un director de cinema que sembla ha defensat a Hitler, un escriptor que afirma haver tingut relacions sexuals amb una menor, un pintor prepotent, un ballador que va fugir d’un accident de tràfic provocat per ell, un tal Steve Jobs que sembla ser era injust i dèspota. Tots aquests fets tenen una cosa en comú: Son autors o persones creadores de productes i/o serveis que han tingut actituds molt criticables. Deixarem d’anar al bar o a la botiga?  no anirem a veure la pel·lícula?  deixarem de llegir el llibre? no apreciarem el quadre del pintor prepotent? o veurem amb uns altres ulls l’ Ipad?

És a dir, imagina’t qualsevol producte humà, artístic o no, que sigui extraordinari i et diuen que l’autor va ser un tirà amb la seva família. Bé, alguns diran, ho oblido, tant me fa, no és important. Veuràs amb els mateixos ulls el producte? I si et diuen que és un feixista declarat? és irrellevant? Tot continuarà igual? I  si l’autor ha violat i matat una nena?  Molts no voldran ni veure l’objecta,  d’altres els donarà absolutament igual. I a tu? Que em dius per exemple d’aquells que lluiten per la igualtat de la dona i després no fan ni l’ou a casa, no us imagineu la de polítics que són així. No obstant això, si aconsegueixen que la societat sigui més igualitària importa la seva actitud familiar i personal? Complicat, complicat … On situem la línia vermella? Una obra d’art, un producte o acció humana ha de ser independent de l’actitud del seu creador o autor? Hem de jutjar l’obra sense tenir en compte l’autor? La personalitat de l’autor influeix en l’aprehensió de la seva obra? Només ens importa el resultat i no qui l’ha realitzat? Repeteixo, complicat. En qualsevol cas és una qüestió de llibertat, de lliure elecció. Sé de persones que no van a un restaurant perquè l’amo és del Real Madrid i pot ser un criteri com un altre. Aquesta persona no suporta ajudar a mantenir un negoci d’ algú que considera un rival per molt bo que sigui el menjar. Hem de triar la teva línia vermella i ser coherent. Per a alguns no existeix la línia vermella i només els importa el producte amb independència del seu autor. Creuen en la separació total, perquè una vegada acabat el producte aquest ja no li pertany. És un opció com una altra però han d’abstreure totalment de l’autor, és més, despullen al producte d’autoria i no els importa qui era o que era l’autor. A l’altre extrem tenim aquells que per a cada obra o producte necessiten d’una radiografia vital detallada de l’autor i si troben una escletxa moral, esborren de la seva vida a l’autor i totes les seves obres. No és fàcil, perquè hi ha el perill d’equivocar-nos, i jutjar és complicat, ara bé tampoc podem obviar el que és evident i per això, intento, per exemple, no llegir novel·les d’escriptors violadors. No es que no cregui en la separació total d’autor i obra, que pot ser certa, simplement crec que la integritat moral de l’autor influeix en la valoració de la seva obra. Es més, crec que l’obra més bella i important d’una persona és ell mateix i un comportament inadequat t’enlletgeix i molt. En el cas de ser merengue podria ser una petita berruga al cul.