Expresso

Sempre hi ha qui mana i qui obeeix, qui ostenta el poder i qui se sotmet. Al llarg de la Història sempre una persona o un grup ha ostentat el poder i amb això ha dirigit o sotmès la resta dels mortals: Els faraons a Egipte, el César i els senadors a Roma, el senyor feudal, la noblesa, els reis, la religió, els militars, els dictadors. Tots ells manaven a través de la violència i sobretot la por. Normalment un exèrcit dissuasiu mantenia a ratlla qualsevol indici de revolució, dubte o resposta malsonant. El poder era clar i ostentós. Ningú tenia el menor dubte de qui manava i la majoria vivia la situació com quelcom normal, com quelcom que emana de Déu (faraons, reis, Papa).
Però sempre hi ha algú que ho qüestiona tot. Algun despistat o alguns somiadors adinerats amb l’ajut d’alguns milers de morts de gana van decidir que això no podia seguir així, que era un sistema injust, que tots som iguals i que la sobirania resideix al poble. A partir de la revolució francesa i de forma gradual es va instaurar en alguns països del món occidental la Democràcia en totes les seves formes, estils i subtileses. En qualsevol cas, el poder emanava del poble. És el poble a través de les votacions qui tria qui ha de governar durant un temps limitat. Es diu que és un sistema imperfecte i el menys dolent. Com a mínim l’amo el triem tots. Diguem que al segle XX, la humanitat podia estar orgullosa respecte als sistemes democràtics. Val més això que res. En tot cas, sempre hem sabut qui mana, amb noms i cognoms ja sigui per designació divina o democràtica.
Sobra dir que als grups poderosos això de la democràcia, doncs que vols que et digui no convé, no convé….I que podem fer? Doncs res. Ja que casualment gràcies a l’economia liberal el poder polític es va supeditar al poder econòmic, i com diria Niño Becerra, de forma brutal. Però el més graciós o el més trist és que la gent encara es creu que els governs democràtics manen, entre altres coses perquè així ho diuen els polítics, sinó ja em diràs que farien ells. La perversió perfecta, manen els poderosos i el poble vegeta enganyat. Però encara hi ha més, ningú sap amb certesa qui són els que decideixen, qui són els que tenen el poder. I això és ja el súmmum de la perversió del sistema. Almenys a l’edat mitjana sabies qui et podria tallar el cap i humiliar-te públicament si no obeïes. I sabies a qui havies d’enfrontar-te per treure-li el poder. Ara és tot molt subtil. Ni manen els triats democràticament, ni sabem amb certesa absoluta (noms i cognoms) qui ho fa i com ho fa. Ara bé, tenim pistes, i com a mínim sabem que darrere de les poderoses i immutables agències de qualificació Standard & Poor’s , Moody’s i Fitch i als inversors de Goldman Sachs hi son els que manen. Com va proposar Forges en una de les seves vinyetes hauríem d’haver pogut votar a aquests senyors directament i deixar-nos de ximpleries. De moment l’altre dia vaig sentir als meus veïns com agraïen els aliments a taula al Sr. Moody’s i vaig sentir clarament com ho demanaven a Standard & Poor’s. Abracem els nostres nous Deus. Encara hi ha esperança.