Expresso

Moltes opinions d’economistes, polítics i altres pensadors sobre les mesures per afrontar la crisi són dispars i contradictòries, ara bé, és cert que existeixen una sèrie d’idees comunes i mínimes que la majoria comparteix. Una d’elles és la disminució de la despesa pública. Qualsevol governant actual disminuiria la despesa pública ja sigui en forma d’inversió econòmica com ajudes a les empreses o de despesa en benestar social com sanitat o educació. La discussió se centra en com i en què disminuïm. Aquí resideix l’activitat política. Per posar un exemple, no és el mateix retallar el salari als funcionaris públics que reduir les ajudes als centres concertats. En qualsevol cas ningú no discuteix que amb un deute galopant és un suïcidi no disminuir la despesa pública encara que sigui per la via de la optimització dels serveis i recursos públics i no per la retallada indiscriminada i salvatge.
No hem de gastar tant i el que gastem ho hem de fer amb seny. Això significa donar més per menys, millorar el servei i baixar el cost. Impossible? No. Si unim esforços, guanyarem. Es tracta d’eliminar serveis inútils, concentrar aquells comuns i evitar serveis duplicats. A la Conca d’Òdena no tenim serveis duplicats sinó que els tenim quadruplicats. Cada ciutat de la Conca vol disposar dels seus corresponents serveis en seguretat, educació, sanitat, transport, esport, etc. i així doncs ens trobem amb 3 o 4 polígons, biblioteques, piscines, centres culturals, serveis socials, serveis de seguretat…Tots en un radi de pocs kilòmetres i que utilitzen indiscriminadament ciutadans de ciutats diferents. A més, a part de les pròpies instal•lacions està la gestió de les mateixes, no serà la primera vegada que l’ofec econòmic ha vingut de la gestió de la infraestructura i no de la pròpia construcció.
La idea es fonamenta en l’economia d’escala, base de la economia productiva. Es tracta de millorar la productivitat o el servei sense que augmenti el cost mitjà dels recursos. Sens dubte que la unió de serveis en la Conca d’Òdena provocaria una disminució dels costos i una major efectivitat dels serveis. Actualment tenim la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, però és insuficient ja que comparteixen pocs serveis i recursos. A més, no solament seria necessària una unió econòmica sinó també social i política. Hem d’apostar per la unió total de les ciutats que componen la Conca d’Òdena o com a mínim les que es confonen en el casc urbà com Igualada, Vilanova,  Montbui i Òdena. Un sol ajuntament, un sol govern i una unitat econòmica, política i social. No sé exactament quin seria l’estalvi però és clar que hi hauria i molt. En qualsevol cas tots guanyaríem i no solament econòmicament sinó en potencialitat social, Ja no seríem un territori amb 5 o 6 ciutats petites, sinó una ciutat mitjana amb una política comuna i uns objectius socials i econòmics comuns.
Val la pena recordar que a les acaballes de 2005 va sorgir un estudi, més aviat una reflexió sobre el futur de la Conca d’Òdena, en el qual un grup de persones desinteressades van exposar un conjunt d’idees amb l’objectiu de reanimar la Conca d’Òdena. Conca Futur –així es deia el projecte- ja imaginava una Conca amb uns objectius comuns a nivell econòmic que haurien de ser també socials i polítics.
Vet aquí el debat. No és la primera vegada que es planteja aquesta idea i demano que no es rebutgi d’entrada, que es tingui en compte, que no sigui una idea tabú, sinó una proposició seriosa que cal discutir. Cal analitzar les raons que  impedeixen aquesta unió que podria generar un benefici econòmic, social i polític evident. Per què no? Què o qui ens ho impedeix? Ningú ha dit que serà fàcil però és hora de que siguem sensats i valents per superar tots els prejudicis històrics. També des de els pobles i les ciutats petites hem de tenir el dret d’autodeterminació i encara més si és per afrontar els nous temps mitjançant la solidaritat real entre pobles i persones.