Expresso

Algunes persones afirmen que per primera vegada a la història de la humanitat, la generació dels nostres fills serà la primera que viurà pitjor que la seva predecessora. I tal i com està el pati, pocs discuteixen aquesta afirmació. A nivell laboral, passarem de la plena ocupació a índexs de desocupació per damunt del 10%. [...]

[Leer Más →]

Molts caps de setmana des de la comoditat del seu sofà visitava el seu canal de notícies del Facebook. Li agradava mirar les nombroses fotografies dels seus amics virtuals que apareixien en activitats festives o esportives i que molts penjaven en els seus murs a l’instant mitjançant el mòbil o després amb l’ordinador. Mai no [...]

[Leer Más →]

Són molts els que pensen que el capitalisme s’està convertint en un cadàver. Diuen que no som en una crisi qualsevol, sinó en una crisi sistemàtica. Molt lentament arribem al final d’un cicle. Les raons són variades, però les més importants resideixen a  la pròpia essència del model capitalista, a l’obligació del continu creixement econòmic [...]

[Leer Más →]

Divendres, 7 de la tarda, l’estació de Sants està plena de gom a gom. Moltes persones tornen a casa després d’un dia de feina, d’altres escapen de Barcelona cap a llocs més tranquils. Sembla que hi ha més persones que mai. Sobtadament, sonen els primers acords de Thriller de Mickel Jackson que envaeixen l’estació. Una [...]

[Leer Más →]

Nosaltres, el poble, som objecte i subjecte de les decisions polítiques i tenim el dret i el deure de decidir sobre el nostre present i futur. Llevat d’excepcions que prefereixo no esmentar tots estem d’acord en aquesta afirmació. El problema resideix a les eines que ens proporcionen les democràcies modernes perquè es compleixi aquest objectiu. [...]

[Leer Más →]

Hola, el tres i una baguet, vaig dir distretament mentre deixava la meva visa al taulell. El tres i una baguet, va repetir la noia, mentre m’acariciava amb el seu somriure i em mimava amb la seva mirada. Va passar la targeta, sense deixar de mirar el meu DNI i va afirmar dolçament: molt bé, [...]

[Leer Más →]

Va baixar molt a poc a poc les brutes escales de l’edifici marró on algun dia va viure. Ja al carrer, es va girar i va veure els edificis que formen encara el fons de benvinguda d’una de les entrades de la ciutat, una vergonya que cal evitar, diuen. Mentre enfilava el carrer principal del [...]

[Leer Más →]

Qui va dir que tot està perdut? qui s’atreveix a dir-ho, i quins són els motius? Qui va dir que tot s’ha acabat? que no hi ha esperança. Potser l’economista que afirma que els vicis del capitalisme mai no es poden esborrar com l’especulació o el religiós que pensa que molts han perdut la fe, [...]

[Leer Más →]

Ni planificació, ni poder central, ni estimacions, ni regles, ni líders que ens diguin què hem de fer. Així es comporten les formigues. A partir de modificacions de l’entorn, com senyals, rastres, es coordinen per aconseguir una meta. Un exemple el tenim en l’habilitat d’aquestes per trobar el camí més curt a una font de [...]

[Leer Más →]

Quan era estudiant, a les acaballes dels vuitanta, sovint la veia entrar a la Hispano. Tímidament seia sempre als primers seients al costat de la finestra. Vestia amb robes amples, pantalons de pana, jersei de punt i bufanda violeta de cotó, hippy total. Potser van ser els seus ulls, o el seus aires revolucionaris els [...]

[Leer Más →]