Expresso

De cop i volta la finestra d’avís de correu va aparèixer a baix, a l’esquerra de la pantalla de l’ordinador del Miquel que absort revisava maleïdes factures dels proveïdors. D’ençà que s’havia arruïnat en la seva aventura empresarial fa un parell d’anys, havia passat per diferents feines, però aquesta era la pitjor. Amb 43 anys [...]

[Leer Más →]

Des de fa molt de temps, fins i tot abans de la crisi mundial, molta gent ja estava indignada amb aquest sistema capitalista descontrolat que provocava i provoca aquestes injustícies pròpies del món occidental com la sibil·lina esclavitud consumista o conseqüències més greus com el sofriment i mort de moltes persones en el tercer món. [...]

[Leer Más →]

Es va aixecar tard. No tenia pressa. Es va dutxar amb aigua ben calenta com sempre i es va vestir amb uns pantalons texans, samarreta i unes vambes. Roba lleugera i còmoda. Avui era el dia i no hi havia marxa enrere. Ho havia intentat altres vegades, però mai ho havia fet. Sempre havia pensat [...]

[Leer Más →]

Trenta-vuit són els euros que cobra al mes una nena confeccionant roba durant 12 hores diàries i 6 dies a la setmana a Bangladesh per a les grans cadenes tèxtils occidentals segons el curt 38 de la campanya Roba Neta. Això és una conseqüència de la deslocalització dels processos de manufactura que permet una reducció [...]

[Leer Más →]

Fa temps que ho sospitaves. Tenies la sensació de que la teva vida no era teva, que anaves pel món com un fantasma arrossegant-te pels racons de la rutina més miserable. Avui tens l’amarga sensació de que t’has equivocat de vida. Als teus quaranta anys —potser encara no els tens— penses que t’han enganyat, que [...]

[Leer Más →]

Hessel Stephane, un senyor de 93 anys, és l’únic redactor supervivent de la Declaració Universal dels Drets Humans, va lluitar a la resistència francesa, va ser capturat i torturat per la GESTAPO i més tard deportat a un camp de concentració en Buchenwald on va poder escapar dos dies abans de ser executat. Aquest senyor, [...]

[Leer Más →]

Primer, els de casa. Aquesta és una idea, un lema d’un partit polític que pretén governar a molts ajuntaments de Catalunya, inclòs Igualada, Santa Margarida de Montbui i algun més de l’Anoia. Ara bé, jo tinc alguns dubtes sobre aquest lema.. Per exemple,  jo sóc de casa ? Ho dic perquè sóc fill d’emigrants, un [...]

[Leer Más →]

Recordo quan vaig anar a buscar la meva filla a la sortida del primer dia de col•legi ara fa 6 anys. Era una tarda freda i grisa com la façana de la pròpia escola del Garcia Fossas. Hi Havien pocs alumnes, pocs pares i l’ambient era trist. Després de viure un temps a Barcelona, vam [...]

[Leer Más →]

No solament patim una crisi econòmica sinó també política i social. Comencem a dubtar de molts valors que semblaven immutables. I la política no està a resguard d’aquells que aprofitant aquest escenari procliu a qüestionar-ho tot aprofiten per introduir elements reaccionaris que s’apropen al feixisme. No parlo d’aquests nous partits polítics d’ultradreta sinó de persones [...]

[Leer Más →]

T’imagines un món sense fronteres, ni estats, ni països, ni nacions, ni partits ni grups nacionalistes, on qualsevol persona sigui del qualsevol part i qualsevol part sigui de qualsevol persona. Un món sense fronteres ni exercits, sense enemics ni terrenys per a conquerir. Un món on es respectés les cultures minoritàries, perquè totes serien de [...]

[Leer Más →]