Expresso

Hola, el tres i una baguet, vaig dir distretament mentre deixava la meva visa al taulell. El tres i una baguet, va repetir la noia, mentre m’acariciava amb el seu somriure i em mimava amb la seva mirada. Va passar la targeta, sense deixar de mirar el meu DNI i va afirmar dolçament: molt bé, [...]

[Leer Más →]

Va baixar molt a poc a poc les brutes escales de l’edifici marró on algun dia va viure. Ja al carrer, es va girar i va veure els edificis que formen encara el fons de benvinguda d’una de les entrades de la ciutat, una vergonya que cal evitar, diuen. Mentre enfilava el carrer principal del [...]

[Leer Más →]

Qui va dir que tot està perdut? qui s’atreveix a dir-ho, i quins són els motius? Qui va dir que tot s’ha acabat? que no hi ha esperança. Potser l’economista que afirma que els vicis del capitalisme mai no es poden esborrar com l’especulació o el religiós que pensa que molts han perdut la fe, [...]

[Leer Más →]

Ni planificació, ni poder central, ni estimacions, ni regles, ni líders que ens diguin què hem de fer. Així es comporten les formigues. A partir de modificacions de l’entorn, com senyals, rastres, es coordinen per aconseguir una meta. Un exemple el tenim en l’habilitat d’aquestes per trobar el camí més curt a una font de [...]

[Leer Más →]

Quan era estudiant, a les acaballes dels vuitanta, sovint la veia entrar a la Hispano. Tímidament seia sempre als primers seients al costat de la finestra. Vestia amb robes amples, pantalons de pana, jersei de punt i bufanda violeta de cotó, hippy total. Potser van ser els seus ulls, o el seus aires revolucionaris els [...]

[Leer Más →]

Certament tots els humans són mortals fins que no es demostri el contrari. És una hipòtesi certa amb la qual tothom hi està d’acord. Les persones per interactuar i conèixer el món necessiten principis, conceptes verdaders on aferrar-se i poder moure’s pel mon. Ara bé, demostrar que una hipòtesi és certa és complex i gens [...]

[Leer Más →]

Joan va pujar per les escales per culpa de l’etern ascensor espatllat, va comptar els graons vells però nets i quan va arribar al replà del seu pis, el tercer primera d’un bloc de protecció oficial dels anys vuitanta, va percebre l’olor de brou nadalenc. Va deixar les claus al rebedor i iva entrar al [...]

[Leer Más →]

Un sopar familiar qualsevol d’un dia qualsevol, plats fumejants, el got d’aigua que cau, tots parlem alhora, els meus fills juguen, protesten i de vegades mengen,  passa’m l’oli si us plau, acaba’t el pollastre, i aquesta verdura què? Ah!, doncs, jo de gran vull ser pediatra, afirma amb convicció la meva filla mentre continua ficant [...]

[Leer Más →]

Fa 25 anys un amic i jo vam escriure aquest article a la revista ARGOT de l’ institut d’Igualada, volíem lluitar per un món millor i aquestes eren les nostres idees i sentiments: En un món submergit en una crisi econòmica i ideològica, amb tensions quotidianes, falsos valors i ple d’egoisme, habitat per robots en [...]

[Leer Más →]

Recentment vaig rebre un correu electrònic d’un company de feina en que ens comunicava el seu aniversari i ens remetia a les corresponents galetes de sempre.  El que em va cridar l’atenció és que tractava el seu aniversari com una release. En informàtica una release és el llançament d’una nova versió d’un software. Per exemple, [...]

[Leer Más →]