http://www.cclanau.cat/

Ja n’estic fart, haig de fer-ho. Us he perdonat massa coses. Encara recordo amb il·lusió aquells primers dies. Éreu tan bufons acabats de crear, tan feliços amb la vida que us vaig regalar. M’encantava mirar-vos. Tot era tan perfecte, però, vàreu embolicar la troca. Mira que us ho vaig dir, d’aquest arbre no! Ja sé que era una ximplesa, però volia posar-vos a prova. Va ser la primera desil·lusió. Recordo com ploràveu de ràbia sota el pomer quan us vaig dir que havíeu de treballar per sempre. Després, tot va derivar en un batibull. Era obvi que si us creava com a mínim esperava algun detall per la vostra part, una associació de fans, un club, però van passar milions d’anys i res de res. Ostres, vaig haver de baixar personalment i fer-me carn per arreglar-ho tot i així donar un impuls al club. Em vaig sacrificar per vosaltres i mireu com m’ho pagueu. En pocs anys, el meu club va derivar en una excusa per cometre tota mena de maldats i tot en nom meu! I quina mania amb la ciència!, o ella o nosaltres, dieu sovint, però si jo sóc el logos, la paraula. No enteneu res. I què us passa amb els musulmans?, baralles i més baralles, però si jo sóc ell, sóc el de tots. I quan la guerra freda, quina angoixa! A punt de carregar-vos el planeta, però quines bèsties! I ara, la gota que vessa el got, mig món ric, frívol i consumista i l’altre morint-se de gana. Això no ho arregla ni jo. Sou un desastre, quina merda de criatures que m’han sortit. Així que, sabeu què us dic, que us bombin. S’ha acabat el bròquil, ara mateix acabo el món. Endavant! Que surtin els genets!

Donde se creó Ia primera luz
germinó la semilla del cielo azul
volveré a ese lugar donde nací

De sol, espiga y deseo
son sus manos en mi pelo
De nieve, huracán y abismos
el sitio de mi recreo

Viento que en su murmullo parece hablar
mueve el mundo y con gracia le ves bailar
y con él el escenario de mi hogar.

Mar bandeja de plata, mar infernal
es un temperamento natural
poco o nada cuesta ser uno más.

De sol, espiga y deseo
son sus manos en mi pelo
De nieve huracán y abismos
el sitio de mi recreo,

Silencio, brisa y cordura
dan aliento a mi locura
Hay nieve, hay fuego, hay deseos
allí donde me recreo

(Antonio Vega)

Les nostres emocions i sentiments són molt més que això i mereixen un respecte ja que pertanyen a l’àmbit més íntim de l’ésser humà i no haurien d’ésser meres eines al servei d’un objectiu tan frívol com vendre més.

Mirad, mi nuevo blog, de trinca tú. ¿A que es guapo? Me he mudado y estoy en mi nuevo espacio. En el traslado como en toda mudanza ha habido roces en la pared y rayadas en el suelo. Me han tenido que ayudar la familia, pero ya está todo. Fijaros que tengo todos los post y comentarios de mis dos antiguos blogs y esto significa también que a partir de ahora solo contaré con un blog dónde publicaré tanto mis aportaciones al periódico de La Veu de l’Anoia (en català) como los post de toda la vida. Espero que el cambio sea para bien.

Muchas gracias a todos y un abrazo.

Rafa

Em dic Rafa sóc enginyer informàtic i llicenciat en filosofia. Comparteixo la meva vida amb la meva dona i els meus dos fills. Treballo en una multinacional i per les nits escric. Simplement, com tots, intento buscar el meu lloc en el món, objectiu molt difícil, però és en la recerca on està l’aventura. Vaig trobant llocs comuns, llocs on puc expressar-me i on m’escolten. Un, crec que és la meva casa, l’altre, el meu bloc.

Artículo del Blog en La Vanguardía

Ya sé, que si baja el consumo, baja la producción y patatín y patatán, pero precisamente ése discurso nos va a destrozar el mundo y nuestra dignidad pues nacemos solo para consumir. Somos buenos ciudadanos si consumimos, en caso contrario no somos nadie. En definitiva, nacemos para consumir y si consumo, existo.

¿Qué para que era el boli y el papel?, pues yo que sé, para nada. ¿Y la goma del pelo? La goma del pelo es un pequeño truco literario que me he inventado ahora mismo y sirve para que sigas leyendo hasta el final, pues ¿para que quiere alguien una goma del pelo en estas circunstancias? Eh!, pues simplemente para atar el boli a la libreta. Que te has llevado una goma pequeña y no puedes atar nada, pues lo siento, has fracasado y tu vida es un fracaso total. Son los pequeños detalles los que pueden destrozar una vida, ¡lo siento!

Por cierto, y tú, ¿Cómo estás?

[There is a video that cannot be displayed in this feed. Visit the blog entry to see the video.]