Expresso

Hola

Mi microrelato siguiente ha sido premiado con el tercer premio en el II Certamen de microrelatos sobre Cine Arivikis- DragonFly. Este microrelatos se editará en un libro recopilatorio del premio a finales de este año.

http://raicesdepapel.blogspot.com/2011/07/premios-raices-de-papel-2011-iii.html

[Leer Más →]

Vivim dies d’incertesa. Sabem que res no serà com abans. Que ningú ho dubti. És possible que sigui un canvi de sistema o tal vegada una reforma. Però, aquesta crisi, la indignació i els moviments de protesta marcaran el futur. A l’àmbit polític augmentarà la participació ciutadana, la transparència de govern, l’obertura dels partits, i sobretot es revisarà la independència de la política del poder econòmic. A l’economia,s’hauran de regular o prohibir les pràctiques [Leer Más →]

És indiscutible que existeixen motius d’indignació. Els que dirigeixen el món no han estat votats. Els governs estan supeditats al poder econòmic i financer. No existeix una democràcia real. Les desigualtats socials cada vegada són més grans, la pobresa augmenta, els beneficis socials disminueixen, l’ésser humà es redueix a un ser consumidor. En fi, és clar que hi ha motius, però la gran majoria continua sense indignar-se. L’individualisme ferotge, el consum com a fi i no com a [Leer Más →]

De cop i volta la finestra d’avís de correu va aparèixer a baix, a l’esquerra de la pantalla de l’ordinador del Miquel que absort revisava maleïdes factures dels proveïdors. D’ençà que s’havia arruïnat en la seva aventura empresarial fa un parell d’anys, havia passat per diferents feines, però aquesta era la pitjor. Amb 43 anys odiava estar tot el dia puntejant factures, albarans, correus. Era una feina monòtona solament interrompuda per l’entrada d’algun correu bromista. No obstant [Leer Más →]

Assistim a una societat emergent on no existeixen ni líders ni ideologies inamovibles. Impera la flexibilitat i la construcció des de baix. Les idees no s’imposen des de dalt i es solidifiquen sinó que es publiquen i es debaten a les xarxes per la seva crítica i deconstrucció. Aquestes idees surten des de qualsevol persona que tingui accés al món virtual. D’aquest moviment flexible i plàstic poden sortir idees, propostes, moviments que imperen a la societat fins que un altre [Leer Más →]

Des de fa molt de temps, fins i tot abans de la crisi mundial, molta gent ja estava indignada amb aquest sistema capitalista descontrolat que provocava i provoca aquestes injustícies pròpies del món occidental com la sibil·lina esclavitud consumista o conseqüències més greus com el sofriment i mort de moltes persones en el tercer món. Molta gent es preguntava com era possible aquesta indiferència cap a un món malalt on el 80% de la població viu en la pobresa i l’altre [Leer Más →]

Es va aixecar tard. No tenia pressa. Es va dutxar amb aigua ben calenta com sempre i es va vestir amb uns pantalons texans, samarreta i unes vambes. Roba lleugera i còmoda. Avui era el dia i no hi havia marxa enrere. Ho havia intentat altres vegades, però mai ho havia fet. Sempre havia pensat que era un acte inútil, que no serviria per res. No obstant això, ara, les circumstàncies eren diferents. Fa temps que patia directament la crisi econòmica, no tenia feina i si moltes hores [Leer Más →]

Trenta-vuit són els euros que cobra al mes una nena confeccionant roba durant 12 hores diàries i 6 dies a la setmana a Bangladesh per a les grans cadenes tèxtils occidentals segons el curt 38 de la campanya Roba Neta. Això és una conseqüència de la deslocalització dels processos de manufactura que permet una reducció dels costos ja que en països com la Xina, Bangladesh, el Marroc, Hondures, Romania i d’altres les condicions laborals s’apropen a l’esclavitud amb [Leer Más →]

Fa temps que ho sospitaves. Tenies la sensació de que la teva vida no era teva, que anaves pel món com un fantasma arrossegant-te pels racons de la rutina més miserable. Avui tens l’amarga sensació de que t’has equivocat de vida. Als teus quaranta anys —potser encara no els tens— penses que t’han enganyat, que t’han estafat. Qui et va dir que calia competir fins a defallir? qui et va dir que l’important era produir? qui et va dir que havies de tenir fills, pis, hipoteca, cotxe i coses, moltes coses i [Leer Más →]

Hessel Stephane, un senyor de 93 anys, és l’únic redactor supervivent de la Declaració Universal dels Drets Humans, va lluitar a la resistència francesa, va ser capturat i torturat per la GESTAPO i més tard deportat a un camp de concentració en Buchenwald on va poder escapar dos dies abans de ser executat. Aquest senyor, ha escrit un petit llibre on es pregunta com hem pogut arribar a la situació actual. Com pot ser que després de tantes lluites pels drets civils al segle XX hem arribat a un dels pitjors dels mons possibles. Com tantes lluites per un món millor no han servit per res. S’ha lluitat per aconseguir el dret a la jubilació, per la prestació de l’atur, per l’escolarització dels nens, pel sufragi universal, pel control de les riqueses naturals, per una major qualitat de vida basada en l’estat de benestar, per un munt de drets humans que ara estem perdent. Com és possible que els que han provocat aquesta crisi mundial no ho estiguin pagant, ans al contrari, viuen millor que ningú i a més els subvencionem perquè tornin a especular. Com pot ser que moltes persones ho hagin perdut tot: feina, pis, diners i no s’indignen. Com és possible que molts empresaris s’hagin arruïnat perquè els bancs han tancat l’aixeta del diners i no s’enutgen. Com és possible que solament ens importi consumir i no ens adonem que hem caigut en un cercle viciós i tancat:consumir, treballar, consumir. Com és possible que la democràcia sigui una titella en mans del capital i no ens rebel·lem. És increïble que no ens indignem. Per què no reaccionem? Por? Una sola vida i ens xopem de la més detestable indiferència. Aquest és el món que volem i que heretaran els nostres fills? Doncs bé, és hora de donar un cop a la taula, de dir prou, d’indignar-se com diu l’ex-resistent francés. No podem caure en la indiferència, no ens podem conformar, hem d’exercir la insurrecció pacífica contra l’especulació, contra la cultura del consum, contra el menyspreu absolut a la humilitat i la cultura, i contra la competitivitat. Indigneu-vos! I no us ho diu un mediocre articulista d’un modest diari comarcal, ens ho diu un jove de 93 anys que veu en la societat actual enemics tan potents o més que el propi nazisme. Indigneu-vos! perquè aquest és el primer pas encara que el més difícil.